Tenim l’èpica i tenim una estètica que, des del primer moment, utilitza els bons exemples de Shakespeare i de Brecht, sense deixar de banda els principis bàsics de la tragèdia grega i emplaça els protagonistes principals: l’abat conservador, Arnau Biure, entre la fe i els diners; l’assassí i rebel (indignat potser) Berenguer de Saltells i el mitjancer Pere Çarovira, a cavall entre l’amistat i el servei a la seva professió que es deu a la justícia, en aquest cas, amenaçada davant dels dos grups corals imprescindibles, els monjos i el poble i, tancant el cercle, la màxima representació del poder, el rei Pere III, que com acostuma a passar acaba aprofitant les circumstàncies.

Tragèdia, comèdia, tragicomèdia i, a més a més, musical perquè no hi falti de res. Però hi ha un fet que augmenta la transgressió del crim i és el sacrilegi. La mort no és només la d’un home de Déu, sinó que la mort es produeix en lloc sagrat i, precisament, quan l’abat porta davant de tots, l’única vegada a l’any que el poble pot entrar al temple, el miracle anual del naixement del fill de Déu, Jesucrist, el Mesies, l’anunciat que ha de portar la pau al món. Aquest és un espectacle que ja ha assolit la categoria de tradició i que, com he dit moltes vegades, reuneix en si aquesta característica i la de modernitat perquè incorpora cada any textos actualitzats que fan referència a Sant Cugat i al món, a les persones d'ara en definitiva.

Però té un altre element que la converteix en el que és: “Pedra i Sang” incorpora cada any en el seu cos artístic dones i homes, nenes i nens nous que li donen la saba regeneradora que la fa present a la Sala Capitular del Monestir durant quatre dies cada any i que consolida i cohesiona un esperit col·lectiu a partir d'un fet històric únic en el nostre país. Llarga vida i que vostès en puguin ser testimonis!