La muralla marca la gran separació entre el que passa a dins i el que passa a fora. Així “fora el Monestir” s’hi mou el poble, que sempre és el mateix. Aquí l’autor juga amb més llibertat històrica presentant aquest col.lectiu com intemporal. La gent es mou per unes rutines , per uns cicles, pels problemes de cada dia i es mira amb cert distànciament el que passa a dins del Monestir al mateix temps que s’horroritza pel crim.

Aquest poble actua també a la manera de la tragèdia grega com a narrador de la història i com a corretja trasmissora d’aquesta història i la seva transformació en llegenda. Pel que fa al tractament de la història: mentre, el conflicte central és tràgic, els col.lectius dels monjos i del poble s’ho miren amb un distanciament més aviat còmic. L’obra presenta una alternança d’escenes dramàtiques i còmiques a la manera shakesperiana. Així, una escena de gran tensió dramàtica va precedida o seguida d’una altra de còmica o intranscendent. L’ambient popular, quotidià, es toca amb la tragèdia, la pantomima amb els insults més grollers, la discussió amb la cançó. El final sabut de la història amb l’assasinat de l’Abat Biure pren un gir inesperet i cínic amb la presencia del rei Pere III, el Cerimoniós, que actua com a veritable deus ex machina.