Tornar a passar pel cor Pedra i Sang

Quan, de grans, sentim aquell acord o olor que ens transporta directament a un record proper sembla, tot plegat, màgic. Però és real. Convivim amb aquestes petites connexions que fan del dia a dia una relació directa amb allò que ens apel·la i ens emociona. Els records, fins i tot, poden no ser del tot matèria real, com el teatre. “Estem fets d'una pasta igual que els somnis, i el nostre petit viure, està envoltat de son” com diu Shakespeare. I el teatre sempre és una porta a les veritats més profundes de cadascú embolcallades amb l'artifici que ens permet volar.

Pedra i Sang, per mi, és un record. Concretament, l'olor del camerino barrejada amb els nervis abans de sortir a la primera escena. La respiració d’una contralt, aferrada a la meva galta, a qui amb nou anys m’agafava per cantar l’escena de l'assassinat… Puc recordar la música a través d’aquella panxa que s'inflava i es desinflava. L'olor de l’espart acabat de col·locar el primer dia d’assaig a la sala capitular amb tota l’escenografia. La imatge de tots els actors a l'epíleg final, cantant amb la cara encesa. La llum misteriosa i entretallada d'un gall, projectada a escena.

Pedra i Sang forma part del meu record més íntim i és l’artifici inventat per fer-lo volar. I entre totes, aquesta pasta arriba al públic i ja no està a les nostres mans. Amb els anys aquest espectacle és a les mans i en l’imaginari de santcugatencs i santcugatenques, i també de molts veïns encuriosits que cada any venen a viure’l o a reviure’l. O que, per primer cop, faran volar la imaginació amb nosaltres. És un orgull que això sigui així, i que aquesta estima cap a Pedra i Sang sigui compartida amb tots vosaltres que any rere any voleu tornar a sentir aquests acords.

No puc deixar de dir, que aquest, va ser l'espectacle que em va fer estimar el teatre i més concretament la interpretació. Com puc aleshores, no recordar-lo? Recordar, com diu l'estimat Galeano, és “tornar a passar pel cor”. Aquest any l'he passat pel meu amb aquest equip que m'ha permès veure'l des de fora.

Ara us toca a vosaltres!

Martina Vilarasau, actriu i directora